Avui seria un dia fantàstic per aquesta cançó que diu “sol, sol, sol, ilumina sa pintura que hi ha en aquest llençol…”
(en moltes coses prefereixo la versió enregistrada però bueno…) Del primer disc de Joan Miquel Oliver, Surfistes en càmera lenta (l’anterior a que es fes famós… =) Segons ell, un homenatge country a en [...]
[es][ca]arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tranvia
tranvia que mira bufanda
bufanda que mira robot
ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.
Així comença un dels viatges siderals que acostumen a ser les cançons de Joan Miquel Oliver, que ahir va presentar [...]
i dius, vaig a intentar resumir-ho, a veure què. No, si la Núria tenia raó, al final, mola un cacho això de llegir i no entendre res, i posar-te a escriure sense més. Total, que molt metro, retalls de conversa, uy, pero eso hasta que… nunca sabes. Re-fa-laaa: San Inazio. tren honen hebidea Etxebarri da. [...]
i dius, vaig a intentar resumir-ho, a veure què. No, si la Núria tenia raó, al final, mola un cacho això de llegir i no entendre res, i posar-te a escriure sense més. Total, que molt metro, retalls de conversa, uy, pero eso hasta que… nunca sabes. Re-fa-laaa: San Inazio. tren honen hebidea Etxebarri da. [...]
i dius, vaig a intentar resumir-ho, a veure què. No, si la Núria tenia raó, al final, mola un cacho això de llegir i no entendre res, i posar-te a escriure sense més. Total, que molt metro, retalls de conversa, uy, pero eso hasta que… nunca sabes. Re-fa-laaa: San Inazio. tren honen hebidea Etxebarri da. [...]
i dius, vaig a intentar resumir-ho, a veure què. No, si la Núria tenia raó, al final, mola un cacho això de llegir i no entendre res, i posar-te a escriure sense més. Total, que molt metro, retalls de conversa, uy, pero eso hasta que… nunca sabes. Re-fa-laaa: San Inazio. tren honen hebidea Etxebarri da. [...]
Aquesta paraula ha vingut per un camí inusual: normalment, el procès és que la paraula surt a una conversa, no l’entenc, i quan me l’han repetit tres vegades en pregunto el significat. Aquesta ja em sonava, però me l’he trobat a una cançó i efectivament he comprovat que no tenia ni idea del que volia [...]
|
Mar Casal viu en un forat al terra, entre Bag End i la platja de la Mar Bella. Menja festucs i quelitas, i sempre té alguna música al cap. Monòlegs en forma de pera és l'espai on deixa constància d'aquesta banda sonora permanent, a part de dissertar amb talante d'altres temes diversos sobre els quals ningú li ha preguntat.
|
opinions diverses