Gran concert avui el de la Banda Municipal de Barcelona i el director Jan Cober. El treball de tota la setmana ha resultat en una agrupació de músics unida i al 100% per disfrutar i transmetre al públic l’alegria de fer el que més els agrada. El programa era brillant, variat i ha estat molt ben acollit pel públic. D’entre les obres (totes serien dignes de menció però tampoc no cal estrendre’s aquí) m’agradaria destacar-ne una que forma part de la meva like soundtrack des que la vaig conéixer fa un parell d’anys: el Danzón nº2 de Arturo Márquez, aquí en la versió de la Orquesta Juvenil Simón Bolívar de Venezuela, dirigida com no per Gustavo Dudamel.
No escric això com a músic, ni com a directora, ni com a melòmana ni res. Us agradi o no la música simfònica, les orquestres, tot el paripé que hi ha al seu voltant, els músics de frac, doneu-li una oportunitat a aquest vídeo perquè com aquest n’hi ha pocs: només us ha d’agradar l’energia, la vitalitat i els sons bonics posats un darrere de l’altre. Y ni que decir tiene: si algun dia teniu l’oportunitat d’escoltar aquesta obra en directe, o millor encara, aquesta orquestra en concert, no ho dubteu perquè serà molt més que un concert…
No sé si comentar-ho o no… La veritat és que tot i lo artificial o poc ortodoxe que pugui ser, a mi m’ha arribat. Clar que ja la peça del senyor Whitacre estava molt ben feta, i recordo una experiència molt bonica cada cop que he pogut cantar-la.
Bueno, a toro pasado pero… espero que hagueu tingut un
Happy St. Patrick’s Day 2010!
(que si la busqueu, la festa irlandesa dura tot el cap de setmana…)
Això és Countess Cathleen (val a dir que durant anys no havia llegit bé i pensava dislèxicament que el tema es deia The Countless Cattle… jajaja jo que sé, les vaques, la mantega… típic no?), en fi, un tema de Riverdance que donaria bastantes coses per poder ballar com ho fa aquesta senyora:
… havíem instal·lat unes jardineres al terrat amb la finalitat de fer créixer llegums, hortalisses i tot el que se’ns posés al davant, començant en concret pels innocents enciams i els caparruts maduixots.
Avui, brillant matí de diumenge, hem afegit uns quants habitants a les jardineres: els guixons, una llegum de la qual m’ha estat bastant difícil trobar informació a la web… Fonts locals asseguren que els guixons són originaris de Menorca, que fins i tot els habitants d’un poble de l’illa reben aquest nom (altrament coneguts com a alaurencs), i també que estan boníssims estofats amb patata i ceba. Això sí, el cielo caerá sobre vuestras cabezas si no els poseu a remull un dia i mig abans, amb aigua i bicarbonat, canviat-los l’aigua almenys un cop. El cielo sobre vuestras cabezas en forma de 10 hores de cocció, o més… Amb bicarbonat en seran 3 o 4, això sí, remenant perquè no s’enganxin…
A dalt a la dreta podeu veure el retrato robot del susodicho, la llegum monda i lironda, que vam posar entre cotó humid a un tarro de yogur (com al cole!) durant una setmana. El resultat és aquesta imatge de l’esquerra, fins aquí res d’espeluznante). Total, que avui hem procedit a transplantar les astutes guixoneres a les jardineres del terrat, amb compte de no carregar-se les arrels acabades de fer (cosa que no sé si ha estat molt aconseguida perquè algun “clec” sí que s’ha sentit…). Total, que el capítol d’avui acaba amb les astutes guixoneres feliçment instal·lades a la seva nova residència:
Aconseguiran les astutes guixoneres sobreviure en el nou hàbitat estrany, lluny de la seva terra originària, i amenaçades pels vils coloms barcelonins? [CHAN CHAN!!]
M’he resistit fins ara, però és inútil, he de penjar fotos de la nevada… Bé, només a mi se m’acudiria quedar-me sense bateria de la càmara en un esdeveniment històric com aquest, però què hi farem. Alguna sí que vaig poder fer:
La platja de la Barceloneta, que ni es reconeix…
El bicing de Ciutadella, que en su vida se ha visto en tal aprieto…
La fi del món, vaja. Per molts una experiència de malson, i pels que vam tenir sort i ens va agafar a casa una visió irrepetible. Suposem. Tot i que avui quan hem sortit de l’Auditori hem vist caure uns quants floquets… Esperem que si es repeteix no ens agafi tan desprevinguts.
Avui inaugurem secció. Porque yo lo valgo. Fa unes setmanes ja que vaig anar a una botiga d’aquestes que li diuen gardencenter, que sort que n’hi ha una aquí al barri, i em vaig armar de dues jardineres, 30 kilos de terra (gràcies al Sr. Unfla, com a partir d’ara li direm, per fer momentàniament de transportista…), i uns pocs planters, amb la intenció ferma de fer créixer hortalisses i fruites al meu terrat.
De moment el que hi havia i que no requeria gaires mimos eren enciams i maduixots, o sigui que allà que ens hi hem posat. Se suposa que en uns mesos hauria de tenir bones notícies sobre ells i comunicar que ja me’ls he cruspit en alguna amanida…
L’altre dia vaig veure que fins i tot al Lidl venen llavors d’un munt de coses: verdures, hortalisses, herbes aromàtiques… T’expliquen tot el que ha de saber un urbanita de tota la vida (dels de l’enciam preparat en bosses del Mercadona) per fer créixer plantes a un jardí senzill: l’època en què has de sembrar, quant de temps triga en germinar, en donar fruit, quant s’ha de regar i com… Així que en aquesta secció Al huerto! (sí, petit guiño als Muchachos de La2 i el seu Al Fresco!) comentarem el trajín de regadores, llavors, terres i demés, per si algú li interessa o inclús s’hi vol apuntar.
De moment, per la foto ningú diria que just fa 24 hores hi havia un pam de neu damunt les jardineres… Va, que aguantareu, ànims! El temps dirà si la gelada de la nit ha acabat amb la seva curta existència (de fet per això inaugurem secció avui, no sigui que hagin passat per aquest món sin pena ni gloria, sense deixar-ne cap constància per la posteritat…).
I de pas vaig a veure si organitzo una mica les categories, que ja en 3 anys toca una mica de barrido, me parece a mí, que la gent si no es desorienta. Allá voy.
Vale que aquesta no és en català… Últimament la cosa va d’introduir variants!
Ponerse farruco, ponerse gallito, en realidad literalmente lo mismo, porque farruco viene del árabe farrug, pollo o gallo joven. La farruca también es un baile flamenco masculino (aunque tengo entendido que Sara Baras tiene alguna por ahí), lento y con mucho carácter, como desafiante y… eso, un punto chulo =)
Y para farrucas ésta, que llevamos toda la semana trabajando en la banda, para el concierto de mañana en al Auditori (dedicado a la música española):
[la farruca está a partir del minuto 3'10, lo anterior es la danza de los vecinos, también perteneciente a El Sombrero de Tres Picos de Falla]
Qué descaro, qué chulería, que poderío y qué arte. =D
Avui seria un dia fantàstic per aquesta cançó que diu “sol, sol, sol, ilumina sa pintura que hi ha en aquest llençol…”
(en moltes coses prefereixo la versió enregistrada però bueno…) Del primer disc de Joan Miquel Oliver, Surfistes en càmera lenta (l’anterior a que es fes famós… =) Segons ell, un homenatge country a en Tomeu Penya. Aquí ho deixem.
Va, sol, que no et costa res aparèixer per aquí de tant en tant…
Ahir vaig viure una experiència inesperada, i sense sortir del barri… Una setmana després de la estrena de la nova temporada de Lost als Estats Units, arriba a Cuatro doblada al castellà. Fins aquí no hauria de canviar res, perquè fa temps que no en gasto, de sèries i pelis doblades. Però és que al carrer Pere IV hi ha un espai friki digne de menció: és Bharma, el bar ambientat en l’illa de Lost, on ahir retransmetien el primer capítol en pantalla enorme i amb les càmeres de Cuatro ben pendents.
A l’entrada ens donen la benvinguda amb un cartell que diu “Namaste”, tot i que un rètol lluminós amb els “números txungos” ens fa dubtar de si entrar o no. A dins hi trobem la cua de l’avió estrellat, la porta del temple, el temible fum negre, i per suposat cervesa i refrescos Bharma tots els que volguem. I espectadors enganxats com pocs.. En sèrio, si us agrada mínimament la sèrie i no us fa mandra baixar fins al Poblenou, passeu-vos-hi. Hi estàveu destinats…
Mar Casal viu en un forat al terra, entre Bag End i la platja de la Mar Bella. Menja festucs i quelitas, i sempre té alguna música al cap. Monòlegs en forma de pera és l'espai on deixa constància d'aquesta banda sonora permanent, a part de dissertar amb talante d'altres temes diversos sobre els quals ningú li ha preguntat.
english
opinions diverses