¿Alguien sabía que se ha comprobado que las recompensas sólo motivan los trabajos que se basan en operaciones sencillas y mecánicas? Resulta que para operaciones que requieren creatividad, soluciones no obvias, en fin, discurrir, que dice mi padre, cuanto mayor es la recompensa, menor es el rendimiento de los trabajadores. Y no es que sea [...]
Ahir vaig tenir la sort d’enterar-me d’un esdeveniment a l’Institut del Teatre que les webs de cultura gratis no van recollir (Forfree té moltes propostes, però pel meu gust massa exposicions i poc teatre i concerts). Era Spring Awakening, un musical de Duncan Sheik, interpretat pels alumnes de 3r curs d’Interpretació-Musical i Escenografia.
A part que [...]
Ja se sap que aquests mesos de setembre i octubre són una mica delicats en quant a això del bloguisme… es fa el que es pot! Avui només vull deixar aquí un estat d’ànim, recollit mentre feia dissabte amb Sant Spotify de companyia. Estava jo navegant per la discografia d’Alanis Morissette, intentant desenganxar-me del Jagged [...]
[es]Lisboa, una ciutat inesperada para los Madrigalitos que fuimos a cantar el Lobgesang estos días: luz, sol, cielo azul, más tiempo del que esperábamos poder sacar y una repostería excelente… ¿qué más se puede pedir?[ca]Després de l’experiència del temporal de Coruña, i aquest cop amb molt menys temps per disfrutar del viatge, la veritat és [...]
Esta expresión la escuché allá por comienzos del 2003 (cuando todavía no hablaba ni papa de catalán) de mi amigo Albert el alicantino, refiriéndose a su pueblo… Y mira por dónde, ya es la cuarta vez que visito la zona, pero sólo la primera para visitar a Eva y a Iran: ya tocaba.
Pues felizmente hemos [...]
Premier oiseau, le bleu:
Empezando por la semana en el IV Congreso Iberoamericano de música para banda en Tenerife, se me amontonan los acontecimientos por contar! El congreso nos dejó un muy buen sabor de boca, tanto por nuestro trabajo como por la presencia de las otras bandas, compositores, directores y obras nuevas que conocimos, [...]
I ara per l’illa de Menorca. El petit paradís, li diuen… Jo ja el trobava a faltar, després de dos anys sense anar-hi i intentant substituir-lo per lonely walks al Cap de Creus (que també déu n’hi do, però no deixa de ser diferent). Dues setmanes de parets blanques, persianes verdes, formigues, algues, roques, fars, [...]
Dues setmanes han passat des que vaig agafar l’avió a Maó, al vespre, carregada amb la maleta més gran que he fet en els últims dos anys. I en només dues setmanes, sorprenentment, hi han cabut totes les coses que podrien passar en tres mesos, vés per on! Hem pogut comprovar que el ritme de [...]
Des de les terres del nord intento planejar bé aquestes dues properes setmanes, en què estaré a Bilbao, Donosti, Gijón, Saragossa i Barcelona en tan poquet temps :-S Segur que alguna cosa m’he deixat i me l’hauré de fer enviar…
A Bilbao a descansar, i a Donosti al casament de l’Aitziber i espero que a retrobar [...]
Bueno, pues alea jacta est, no? Bé, no del tot, que avui només he fet les parts teòriques… Però una part de la sort sí que ja no es pot canviar: veurem si l’any que ve continuo sent esmuquera o no! Maybe.
I la veritat és que avui, després de 9 hores i mitja d’examens (que [...]
|
Mar Casal viu en un forat al terra, entre Bag End i la platja de la Mar Bella. Menja festucs i quelitas, i sempre té alguna música al cap. Monòlegs en forma de pera és l'espai on deixa constància d'aquesta banda sonora permanent, a part de dissertar amb talante d'altres temes diversos sobre els quals ningú li ha preguntat.
|
opinions diverses